Vés al contingut

Digueu-li Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreDigueu-li Catalunya
(ca) És molt senzill: digueu-li Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJosep Guia i Marín Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Publicació1985 Modifica el valor a Wikidata
EditorialEl Llamp (editorial) Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temapancatalanisme i independentisme català Modifica el valor a Wikidata
Gènereassaig Modifica el valor a Wikidata

Digueu-li Catalunya (originàriament És molt senzill: digueu-li Catalunya) subtitulat Centre i perifèria en la nació catalana, és un llibre d'assaig polític de Josep Guia[1] publicat per primera vegada l'any 1985.[2] El treball proposa la generalització de l'ús del terme Catalunya per al conjunt de territoris dels Països Catalans, i planteja estratègies de recuperació i reconstrucció nacional basades en la interacció entre centre i perifèria, esdevenint un llibre de referència en el seu camp.[3]

L'obra ha estat reeditada diverses vegades d'ençà de la seva primera aparició el 1985 a Llibres del Llamp com És molt senzill: digueu-li Catalunya. Centre i perifèria en la nació catalana dins la col·lecció «La Rella», i va tenir reimpressions el 1986 i 1988. La seva publicació va ser objecte de múltiples crítiques, favorables i contràries, en diversos mitjans. Aquesta primera acollida del llibre, diversa, és resumida en les seves edicions posteriors. Fou corregit i ampliat en la sisena edició de 1997[4] publicada a Llibres del Segle i titulada Digueu-li Catalunya. Centre i perifèria en la nació catalana, dins la col·lecció «Què us diré».

Un dels referents immediats d'aquest text és el treball de Joan Fuster, qui impulsava en el seu assaig Qüestió de noms (1962) l'ús del terme compost Països Catalans, tot expressant que l'ideal fóra la denominació de Catalunya per denotar tota la nació catalana.[5] La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ampli del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca (2007).

Referències

[modifica]
  1. «El professor Josep Guia obre la setmana cultural del Micalet». El Punt Avui, 25-11-2014. [Consulta: 29 novembre 2014].
  2. Rodríguez-Bernabeu, Emili. Alacant contra València. Universitat de València, 2005, p. 45. ISBN 8437061024. 
  3. «El Llamp és una publicació quinzenal al servei de la nació catalana...». Nació Digital, 01-08-2016. [Consulta: 25 novembre 2016].
  4. «escriptors.cat». escriptors.cat. [Consulta: 25 novembre 2016].
  5. Martí, Antoni. Joan Fuster. Edicions Universitat Barcelona, 2012, p. 16. ISBN 8447536505. 

Enllaços externs

[modifica]